Dimonis - Cabosanroque

Ex-orcisme i in-orcismes de Verdaguer

Aquesta sorprenent obra creada per Cabosanroque s'endinsa en les diverses sessions d'exorcismes que practicava en Jacint Verdaguer, nascut en ell 1845 i mort en l’any 1902. Aquest era un poeta romàtic de la literatura catalana. Gràcies a la crisi social que hi va haver en el s. XIX en Jacint decideix formar part de sessions d'exorcismes, prenent nota de tot el que passava. Cabosanroque a partir de la seva història decideix endinsar-se en el món de l'espiritisme i busca la manera de representar totes aquestes implicacions socials, biològiques... Com podem veure en aquesta nova exposició que aventura diferents recursos auditius i visuals, inusuals que t'aconsegueixen porta a un ambient molt tètric i estrany.

Qui són Cabosanroque?

Sobre el duo Cabosanroque sabem que la Laia Torrents i en Roger Aixut, la Laia del 1976 i llicenciada en Enginyeria Superior industrial per la UPC a més de diversos estudis superior de composició, arrengaments i harmonia. Mentre que en Roger nascut en el 1975 és llicenciat en Arquitectura també en la UPC. Tots dos són un gran duo d'artistes sonors des de ja fa anys, en el 2001 a Barcelona. I actualment i des del 2015 són artistes residents a la Fundació Lluís Coromina a Banyoles. I també s'ha de dir que tots dos han estat els comissaris d'aquesta obra, amb la coordinació de l'Ester Martínez. Trobo que els comissaris van fer molt bona feina en dirigir l'exposició. Com estava distribuïda em va sembla una genialitat, tot tenia la mateixa harmonia, el seu espai amb un estil molt característic i fàcil de distingir.

Tornant a parla sobre l'obra, aquesta ha tingut una estada d'uns quants mesos, des del 2 de juny fins a l'11 de setembre, en el Museu de Granollers. Però anteriorment ja havien estat amb aquesta obra en molts altres museus de tot arreu, fins i tot havien estat amb aquesta obra a França.

Descripció de les obres

Aquesta exposició està distribuïda en diverses zones, per ser exactes tan sols entrar et trobes amb 10 espais on cada un té un significat diferent. És una sala totalment blanca des del terra fins a les parets, amb una estètica molt minimalista on cada cosa tenia el seu propi espai. I en total l'exposició dura 45 minuts.

A continuació podem veure l’esquema de la sala amb els espais marcats:

La que tens més a prop en entrar, és la de l'esquerra, l'espai A. És un conjunt de televisions velles amb un rostre per parts en les pantalles, l'espai s'anomena Paràsits electromagnètics en directe- A l'altre costat veiem l'espai B, que sembla una font, amb unes cintes mètriques en la part de dalt, s'anomena Font, paraigua, i parallamps, simbolitzant l'aigua. Davant de la primera ens trobem amb el següent espai, el C, ple de petits altaveus elevats, on, a l'inici, s'escolta una conversació paral·lela a les altres, dita Natura ratllades de les llibretes, fen referència a les censures.

Seguim amb l'espai D una espècie d'escriptures posicionades en la cantonada esquerra de la sala. És una de les pàgines del quadern d'en Jacint, amb unes il·lustracions al costat, té una alçada d'uns 50 cm i una amplada de 30 cm, i és dita Les Llibretes són un camp de batalla, simbolitzen les ratllades i la censura també.

Al mig de la sala ens trobem amb l'espai E, una petita zona amb un llit com a sostre il·luminat a partir de tires de llums leds blanques. A baix del llit podem veure alguns dels principals recursos sonors de l'exposició, uns petits martells programats per donar-li cops a cordes tensades, al costat d'unes cadenes que també s'anaven movent de manera programada durant l'exposició. Aquesta obra simbolitza els ex-orcismes que es feien en els llits, on encadenaven amb les cadenes. Hi havia sis seients que eren com uns tamborets blancs col·locats simètricament. Aquests estaven fets perquè et sentissis i et fixessis en el següent espai la F, situat just davant d'ell. Una pantalla on un projector mostrava una quadrícula amb molta gent parlant dient exactament el mateix, però sense la seva veu, ja doncs la veu que s'escoltava era la d'una altra noia. Hi havia gent de tota mena, noies, nois, vells, joves, diversos colors de pell... La primera sala dels seients es diu Llits, cadenes, lligams, i la segona Polifonia sobre la possessió.

Seguidament, just davant de la font ens trobem amb tres seccions més. La G és un cartell lluminós totalment negre, on mentre l'home cantava/recitava les notes que en Jacint apuntava en el seu quadern, allà es veia projectada. Hi havia més cartells iguals per tota la sala, i s'anomenen 'Què es diu i com es diu', on parla de l'enregistrament de l'exorcisme d'Aneneliese Michel. A l'esquerra també es podia veure una pantalla transparent on es refractava la imatge d'una noia fent alguna classe de dansa, just en el mig et trobaves amb un gomet vermell, on davant et deia que hi posessis l'orella per escoltar-hi. La mateixa obra t'incitava a apropar-te, i quan et posaves una veu distorsionada et deia algú que era molt difícil d'entendre, però just davant veies uns subtítols del que et deia. L'espai explicat es diu Yanvalou o Fuscor blanca, i era l'espai H.

Finalment, ens trobem amb els dos últims apartats, La disponibilitat del vidre i les aigües, i Yanvaloude les criatures. El primer era l'espai I, un conjunt de 4 recipients de vidre, amb un quart ple d'aigua, que durant un moment de l'exposició va començar a moure's l'aigua. Darrere hi havia un cercle blanc amb el marge negre. En canvi, l'últim espai, l'espai J, era el més inusual dins de l'ambient de l'exposició per a mi en un inici, però més tard que vaig investigar em vaig adonar que no era així, ja doncs eren diversos ninots inflables de piscina, amb un mecanisme de petits martells també que anaven donant cops creant una melodia de percussió, però aquest ritme és de voudun d'haití, és a dir un ritme que es feien servir l'Indus per a fer vudú. Per això mateix eren inflables, ja doncs representaven els ninots que es feien servir antigament. Diria que aquesta va ser la peça que més em va impactar quan vaig saber el seu significa. Perquè com bé ja he mencionat en un inici no tenia idea que hi feien allà, almenys per mi eren l'únic espai que em sobrava, que no em quadrava.

Opinió personal

Jo quan vaig entrar a veure aquesta exposició, sense tenir molta idea sobre que anava, així que quan vaig entrar el primer que vaig pensar és que parlava de la societat i de ho diferents que som tots. Em va venir aquesta idea en veure tots els altaveus amb una conversació paral·lela a les altres, també en veure el projector on hi havia persones que no se semblaven en res, i també als flotadors em van donar aquesta idea. Però quan va començar a parlar i a passar tots els esdeveniments de cada espai i col·lectius vaig aconseguir entendre que anava molt equivocada.

Sonorament, em va semblar un autèntic espectacle auditiu, com cada so tenia el seu espai, el seu moment i la seva història em va semblar magnífic. S'hi podia escoltar totes classes de sons, des de crits, a cops, a cadenes, a l'aigua... De fet, el que més em va sorprendre va ser un moment on se sentia el crit d'un home constant, distribuït de manera que el so es movia, rodejant tota la sala amb els altaveus. Així que resumidament aquesta exposició en un inici com que no vaig entendre-la em va semblar molt estranya amb conceptes que no entenia, però després d'haver investigat sobre els diferents conceptes que es tracten, trobo que és una molt bona obra que ha estat capaç de fer-te sentir com eren els ex-orcisme d'aquella època, i totes les notes que en Jacint hi va escriure.